Treballem junts el teu talent

No busquis feina, ven el teu talent

Crea tu el teu futur

Provoca el teu destí

Tu portes el timó de la teva vida

Somia i visualitza on vols arribar

Només exposant-nos als riscos podrem arribar a idees noves i més valuoses – Daniel Goleman

És molt important tenir la ment lliure per pensar el que vulguis, sense tenir por a res, passi el que passi - Johan Cruyff

\

Treballem

junts el teu talent.

\

Crea tu

el teu futur.

\

Provoca

el teu destí.

\

Les bones idees

sempre sonen malament al principi.

\

Tu portes

el timó de la teva vida.

\

Somia

i visualitza on vols arribar.

\

Només exposant-nos

als riscos podrem arribar a idees noves i més valuoses.
Daniel Goleman

\

És molt important

tenir la ment lliure per pensar el que vulguis, sense tenir por a res, passi el que passi.
Johan Cruyff

FOCUS

El 80% dels estudiants creuen que no els preparen per incorporar-se al món laboral  i treure partit de la seva formació i coneixement.

^

Aconseguir que es treballi l'autoconeixença personal i el talent a les escoles, universitats, escoles de formació professional i centres d’inserció laboral.

^

Ajudar a descobrir, enfocar i desenvolupar el teu talent.

^

Influir en la importància de dedicar-te temps a tu mateix per descobrir el teu talent.

^

Ajudar a potenciar l’autoconfiança en un mateix. No buscar feina, vendre el teu talent.

^

Ajudar a saber com mostrar i vendre el talent de manera diferencial.

DESCOBREIX EL TEU TALENT

Michael Johnson, mite de l’atletisme als anys 90, vol saber perquè Usain Bolt, mite de l’atletisme a l’actualitat, corre tant ràpid. “Quin és el secret? Per què corres tant ràpid?”, li pregunta. “Tinc un talent que Déu m’ha donat. Estic beneït. He nascut amb un do que ningú m’ha pogut ensenyar. A partir d’aquí, l’he d’aprofitar. Haig de treballar en això”, li respon Bolt.

Haig de reconèixer que no crec en Déu. Però si crec en l’estadística i les dades objectives. I també crec en el coneixement empíric basat amb l’experiència. I de totes les persones que he conegut a la meva vida, sigui quina sigui l’edat, sexe, nacionalitat, religió, nivell d’estudis o professió, totes tenen un talent específic, concret i únic per alguna cosa. No he conegut mai ningú que no tingui talent en res. El que també és cert és que molts no veuen aquest talent, no el reconeixen o no l’aprofiten.

  • Focalitzar-te en els teus punts forts per descobrir el teu talent.
  • Si elegeixes quelcom que t’agradi, que vertaderament t’apassioni, sempre serà el camí correcte.
  • Què del que t’agrada o saps ajudarà a més persones?
  • Què necessita ara la societat?
  • Què necessitarà en un futur?
  • Fer quelcom des del cor, que realment ajudi a algú, dóna resultat.
  • Atreviment i ment oberta en les possibilitats del món actual.
  • Confia amb la teva intuïció.

 

Moltes persones, de joves, tenen molta passió i talent, quan tens 15, 17, 19, 21 anys. Són atrevits i tenen somnis. Hi ha un moment que es perd. Acostuma a ser quan es guanyen diners en un treball “estable”, i s’obliden els talents, la passió i els somnis. La societat ho emmarca en “guanyar-nos la vida”, ser realista. Quin sentit té ser realista? Per què posar-se límits?

Pensa en els teus hobbies, què fas en el teu temps lliure. Aquí pot estar el teu talent.

Llegir més

Positivisme. Focalitzar-te en els teus punts forts enlloc dels febles ens impulsa cap a un futur que desitgem i estimula obrir la ment a noves idees. Tal i com està organitzat el mercat laboral i la recerca de feina, s’acaba treballant a qualsevol feina que potser no estimula els nostres punts forts. És bàsic estimular els punts forts per treure el talent.

Tothom pot treure el seu talent. Depèn de crear les condicions i l’entorn correcte. Primer dedicant temps per a tu i per a descobrir el teu talent.

El teu talent se’t va apareixent, encara que sigui 5 minuts al mes, en el teu interior tu saps qui ets i quin és el teu talent. Permet que surti i flueixi aquest talent. Has d’aprendre a cultivar les teves virtuts i a treure profit d’això. Has d’aprofitar el potencial que tens, i en especial, dels teus hobbies i del que t’agrada.

Confia amb la teva intuïció. Les sensacions són tant importants com les dades numèriques i els pros i contres sorgits d’un anàlisi racional.

Ves lent, presta atenció a l’estratègia de futur, meditant el temps que faci falta per tenir una major consciència de tu mateix i saber quin és el teu camí.

Dedica’t temps per descobrir el teu talent

“La ment intuïtiva és un do sagrat i la ment racional és un servent lleial. Hem construït una societat que honora el servent i ha oblidat el do”, Albert Einstein.

Per a molts de nosaltres és un luxe disposar només d’alguns moments d’intimitat durant el dia per dedicar-los a la reflexió. Tanmateix, aquests resulten alguns dels moments més valuosos de la jornada, sobretot pel que fa a la creativitat.

Però es necessita alguna cosa més si volem que aquestes associacions fructifiquin en una innovació viable: el clima adient. Necessitem temps lliure en el qual puguem mantenir una consciència oberta (Goleman, 2013).

  • Viure, provar, equivocar-se. Entrenar la curiositat, el pensament crític i la innovació.
  • Sigui quin sigui el nostre talent, l’autoconsciència ens ajudarà a desenvolupar-lo al màxim.
  • Eixamplar el nostre cercle de coneguts més enllà de la zona de confort ens porta a obrir la ment, bàsic per fer estratègies diferents en qualsevol àmbit de la nostra vida.

 

Dedicar-te un temps a pensar en tu és necessari per descobrir el teu talent. Cada setmana has de trobar temps per a tu. Som éssers que evolucionem i per tenir una alta consciència de nosaltres mateixos ens hem de dedicar temps. Si no ho fem, si ens pensem que ja ho sabem tot de nosaltres i no ens cal dedicar-nos temps, ens convertim en éssers innamovibles i tancats en el nostre món, creences i límits.

Ens dediquem un temps a nosaltres mateixos. A visualitzar que volem fer amb la nostra vida. És determinant dedicar-te aquest temps per encaminar-te cap al futur que desitges i sobretot, guanyaràs una coherència amb tu mateix.

Hi ha molts límits a la societat i a l’entorn. Es poden trencar amb una gran fortalesa personal, convicció i determinació amb el que sents i penses i sobretot, un alt grau d’autoconeixença.

Per guanyar més consciència d’un mateix no hi ha camins correctes o incorrectes, cada persona fa el seu camí. Viure i fer el que sents, confiar amb la teva intuïció i en un futur tot tindrà sentit. La paciència és una gran virtut.

 

Llegir més

Dedicar-nos temps a nosaltres mateixos és temps per fer el que vulguem. Llegir, esports, hobbies, activitats. Temps per viure, experimentar, a descobrir que volem fer i ser en la nostra vida. Pensar, provar coses diferents, equivocar-se.

Una estratègia nova implica reorientar allò que és habitual amb un enfocament diferent. Però requereix intencionalitat, es necessita alliberar l’atenció perquè es mogui com vulgui i emprendre camins nous. La sobrecàrrega mental, l’estrés i la privació de son minven els circuits cerebrals necessaris per fer aquest canvi. La societat encara ho fa més difícil. El pensament grupal parteix de la creença que “ja sabem tot allò que necessitem saber”. I sovint no té en compte l’evidència que quelcom apunta al contrari. Necessitem defensar l’opinió majoritària, i provoca punts cecs que compartim tots i provoquen decisions equivocades.

Es necessita metacognició, és a dir, percepció de la nostra consciència, en aquest cas, manca de consciència, per posar al descobert allò que el grup ha amagat volent o sense voler. Un antídot al pensament de grup consisteix a eixamplar el cercle de coneguts més enllà de la nostra zona de confort. Conèixer gent nova de diferents cercles als habituals ens porta a tenir la ment més oberta al món (Goleman, 2013).

ENFOCA EL TEU TALENT

Davant qualsevol idea o decisió, el Dalai Lama suggereix que ens preguntem:

1- És només per a mi o també per als altres?

2- És en benefici d’uns quants o de molts?

3- És per ara o pel futur? (Goleman, 2013)

Busca l’especialització. Tenir molt de coneixement de quelcom molt específic. Pensa en el que t’agrada i saps i enfoca-ho d’una altre manera.
Has de fer quelcom que realment ajudi a un target de persones. L’important és fer quelcom realment útil i bo per algú dels 7.000 milions de persones que hi ha al món.
En el teu talent busca el benefici dels altres. Com pots ajudar a la societat i ajudar a persones. Fer un projecte honest, íntegre, vertader. Per exemple, quelcom respectuós amb el planeta.
En la teva vida hi ha l’aprenentatge. Molts cops en problemes teus o del teu entorn està on pots focalitzar el teu talent per solucionar-los.
Si tens una inquietud molt forta en quelcom, confia en la teva intuïció.

Per més informació

Contacta amb mi

DESENVOLUPA EL TEU TALENT

Esforç i compromís, dedicar-te en cos i ànima. Contracte emocional amb tu mateix que t’esforçaràs al màxim. Has d’estar implicat al 100%.

Formar-te en el que sigui necessari. Ser sincer amb les teves necessitats formatives, poden ser competències personals, professionals, uns estudis, un idioma, etc.

La paciència és una gran virtut. No per voler un objectiu ràpid, s’aconsegueix. Desenvolupa el teu talent quan et vegis preparat.

No confiar en la casualitat de que passi, crear tu les circumstàncies i crear tu les causes del teu bon resultat. Primer fas una acció, et sents més positiu, després una altre i una altre. Tot un conjunt de decisions teves que et porten a l’objectiu.

El nostre talent s’ha de materialitzar en quelcom, en algun producte que ajudi a unes persones.

No és un camí fàcil. Guanyes autoconfiança a mesura que veus que evoluciones cap a l’objectiu.

És important la planificació i la coherència. Posar-se tasques diàries i setmanals ajuda.

Marcat un objectiu i dissenya l’estratègia a seguir, amb ment oberta a possibles canvis.

L’objectiu ha de ser realista, però és bo ser valents i atrevits amb el món actual. L’objectiu ha de ser concret i específic.

Llegir més

No fer res mediocre. No parlar per parlar. Fer quelcom que realment hi entenguis, tinguis talent i t’apassioni.

Decidir que no s’ha de fer és tant important com decidir que cal fer.

Quan estiguis estancat en qualsevol punt, prova-ho diferent.

Fer el problema més petit, i més petit, i encara més petit, i quan sigui minúscul, busca la solució d’aquella part. Després una altre petita part que has deixat pendent. I una altre, i al cap de poc, hauràs resolt un immens problema.

Crear les circumstàncies és donar passes cap a un horitzó que no tens la certesa que és el correcte, però la teva intuïció creu que si, i tu ho sents així, i visualitzes el resultat final. Confia amb tu i amb el que estàs fent per crear-te el teu futur, especialment en els moments més difícils. Es necessita molta perseverança.

Sent que estàs fent el correcte i visualitza el resultat final.

Revisar-ho tot 100 vegades. Cuidar els petits detalls és clau.

VENDRE EL TEU TALENT

Has fet quelcom que t’ apassiona, és un talent teu i hi creus. Això es notarà en positiu a l’hora de vendre-ho.

Vendre és empatia. Escolta empàtica per saber quines necessitats té a qui volem ajudar.

S’ha d’estar preparat per rebre moltes negatives.

S’ha de generar confiança i mantenir-la.

 

Comunicació

Com comuniques el teu producte és clau.

Missatges sempre en positiu.

Fer un discurs de venda específic per cada lloc.

 

Estratègia

Estratègia oberta, que es va ampliant i modificant sempre.

Llistat continu i obert dels llocs a vendre’t.

Estratègia al món digital i a les xarxes socials. Són el nou CV.

Simplificació del que fas.

Parlar des del cor.

Reduir l’atzar al màxim. Tot el que depengui de tu, fer-ho al millor possible.

Donar gratis algun producte o, depèn si s’escau, tot. El començament demostrar el teu talent gratis pot ajudar.

Cuidar els petits detalls, clau de l’èxit.

Els sous i la felicitat en el treball assalariat

A Catalunya, només un 20% de la societat cobra més de 30.000 euros bruts anuals. I el 60% cobra menys de 21.000 euros bruts. (www.tercersector.cat / Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Cap a un salari mínim digne).

Durant les últimes dècades, la majoria de persones han treballat assalariadament. Treballar per un altre de forma estable i segura ha estat la sortida laboral més escollida per unes generacions de persones que,  majoritàriament, han pogut viure bé amb el seu sou en relació amb el cost de la vida (habitatge, alimentació, etc).

A partir del 2008, la crisi econòmica mundial va provocar la pèrdua de milions de llocs de treball, que mai s’han recuperat. A Catalunya encara hi ha una mica menys de mig milió de persones a l’atur, i a Espanya una mica menys de 4 milions.

Els treballs que han quedat després de la crisi econòmica són amb pitjors condicions laborals, especialment els horaris i sous. Els sous s’han estabilitzat en la precarietat. A Catalunya, només un 20% de la societat cobra més de 30.000 euros bruts anuals. I el 60% cobra menys de 21.000 euros bruts.

Amb els condicionants actuals, és difícil millorar el sou amb la recerca habitual de feina: buscar ofertes que interessi o a tot arreu on es pugui, deixar el CV, esperar que et truquin, fer 2-3 entrevistes, esperar ser l’elegit, i haver d’acceptar les condicions precàries que ofereixin.

Només un 20% de persones experimenten moments de plaer almenys un cop al dia a la feina. Un 15% reconeix que no els hi succeeix mai en una jornada típica laboral.

Una investigació de Howard Gardner, de Harvard, William Damon de Stanford i Mihalyi Csikszentmihalyi, de Claremon, es van centrar en el que ells anomenaven “bona feina”, una combinació potent d’allò en què les persones excel·leixen, allò que les atreu i la seva ètica (el que creuen que compta). Les professions d’alta absorció són aquelles en què a les persones els agrada el que fan. L’absorció plena en allò que fem és plaent. I el plaer és l’indicador emocional del flux.

Un mostreig aleatori de l’humor de la gent revela que la majoria de les vegades les persones estan estressades o avorrides, i només molt de tant en tant tenen períodes de flux. Tan sols un 20% de les persones experimenten moments de flux almenys un cop al dia. Al voltant del 15% de la gent no accedeix mai a un estat de flux durant una jornada típica.

Una de les claus per aconseguir més flux en la vida consisteix a sintonitzar allò que fem amb allò que ens agrada. Les persones amb èxit en qualsevol àmbit han sabut trobar aquesta combinació.

En un altre estudi fet al Regne Unit, només el 18% dels líders d’empreses van destacar en 8 o més competències emocionals que propiciaven climes estimulants i per tant, rendiments elevats. El 75% dels líders tenien màxim 3 o menys punts en habilitats personals que provocaven climes negatius, amb gent indiferent o desmotivada (Goleman, 2013).

La quarta revolució industrial

Un gran repte és que no ens convertim en una societat encara més desigual del que ja és. Una de les claus és invertir en el talent de les persones, amb una educació de qualitat, moderna i igualitària per a tothom. Que tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats en aquest nou món que ve.

El Professor Klaus Schwab és fundador i president executiu del Fòrum Econòmic Mundial. Durant més de 4 dècades ha treballat i estudiat els canvis més importants que han succeït en el món. Està convençut que estem en el començament d’una revolució que està canviant principalment la forma en què vivim, treballem i ens relacionem amb els altres. Ho explora en el seu nou llibre, La Quarta Revolució Industrial.

La quarta revolució industrial no s’assembla en res a qualsevol experiència que la humanitat ha viscut abans. Per 3 causes:

  • La velocitat
  • La profunditat i l’amplitud
  • La transformació de tots els sistemes

La velocitat en que transcorre aquesta revolució es pot veure en empreses com Airbnb, Uber o Alibaba. Fa uns anys no existien i avui dia són enormes. Són les més grans del seu sector, i no tenen ni hotels ni cotxes propis. Es basen en el low cost, uneixen a preu baix dos persones (qui alquila un llit i qui necessita un llit, o bé un seient en el teu cotxe), donant un servei a canvi de diners.

Llegir més

Altres revolucions, com l’agrícola o la industrial, no van afectar el 100% de la població mundial ni van canviar totalment tots els nostres sistemes, inclòs la forma de relacionar-nos. La quarta revolució industrial (FIR) si. És un canvi radical i profund en tots els sistemes econòmics, socials, culturals i la manera en què vivim. Canvia no només el “què” i el “com” si no també “qui” som.

Per exemple, parlar amb els ordinadors aviat serà normal.

També, a diferència d’altres revolucions prèvies, aquesta succeirà a tot el món, no hi haurà cap país, economia, sector o persones que no ho visqui. No estem davant una opció binària entre”acceptem i vivim amb això” o “ho rebutgem i vivim sense això”. Aquesta revolució tecnològica ens invita a pensar qui som i com veiem el món. Com més hi pensem, més oportunitats tindrem tant per nosaltres mateixos com per fer del món un lloc millor.

Impacte en el mercat de treball

És molt possible que a causa de la FIR hi hagi un impacte negatiu en el mercat de treball, almenys a curt termini. No se sap l’impacte exacte, depèn del grau i la velocitat en que la tecnologia substitueixi les persones. Ja ha passat altres cops a la història que en alguns sectors econòmics, les màquines han substituït les persones, però aquest cop el canvi és molt més profund i abarcarà tot el món.

Es destruiran llocs de treball i professions. L’autor aposta per detectar les habilitats que tenen els treballadors i recol·locar-los a un altre treball. I en els casos necessaris, donar la formació necessària perquè puguin ser recol·locats. I això ho han de gestionar, i amb urgència, els governs.

Per altre banda, gràcies a aquesta revolució també es crearan nous serveis, que provocaran nous negocis i noves ocupacions.

Hi ha dues tendències pel que fa al impacte de la FIR envers el mercat laboral. Una, amb final feliç, que creu que els treballadors substituïts per la tecnologia trobaran nous treballs, i serà l’era de la prosperitat. Altres creuen que estem al principi de la catàstrofe, tant social com políticament, on la tecnologia provocarà un atur a gran escala. Segons l’autor, la història ens demostra que normalment és un entremig de les dues.

 

Llegir més

Dos investigadors de Oxfort Martin School, Carl Benefikt Frey i Michael Osborne, han fet una taula amb 702 professions segons el risc que tenen de ser automatitzades o no. La investigació conclueix que el 47% de les professions estan en risc de ser automatitzades, en el termini de 1 o 2 dècades. Es valorarà i creixerà el treball creatiu i el que requereixi altes capacitats cognitives, i baixarà en gran mesura els treballs de baixa i mitja qualificació, així com les feines més repetitives.

Les professions amb més probabilitat de ser automatitzades són el telemarketing, els que treballen amb assegurances, recaptadors d’impostos, secretàries, feines agrícoles, alguns tipus d’administració i cambrers.

Les professions amb menys probabilitat de ser automatitzades són els professionals que treballen amb malalts mentals i addiccions, treballadors socials, coreògrafs, psiquiatres, psicòlegs, recursos humans, analistes de sistemes, venedors, antropòlegs i arqueòlegs.

Avui dia ja es pot veure l’impacte de la FIR al mercat de treball. A Detroit al 1990, on es concentraven més indústries, les 3 companyies més grans tenien un valor en el mercat de 26 bilions, una facturació de 250 bilions i 1,2 milions de treballadors. A Silicon Valley, al 2014, les 3 empreses més grans tenen un valor en el mercat de 1,09 trilions i 247 bilions de facturació. Però la gran diferència és amb els treballadors, 137.000, 10 cop menys que a Detroit al 1990.

Reptes com a societat

“Sense una acció urgent i específica per organitzar la transició i comptar amb treballadors amb la formació necessària, els governs tindran que lidiar amb més atur i més desigualtat”, indica el professor Klaus Schwab.

La qüestió és fer quelcom. Amagar-ho no és la solució. Les persones tenim la capacitat d’adaptar-nos. I sobretot els governs han de preveure, anticipar-se i veure com actuar davant d’un dels majors reptes, sinó el major, de la història de la humanitat.

Això no ha de ser una guerra persones contra màquines. S’han de prendre les decisions correctes, amb temps i previsió, per tal de fer front a aquest enorme repte que ens ve a sobre.

Per fer front a la FIR es necessita tota la societat implicada. No ho solucionarà una sola acció, sinó un conjunt d’accions. Necessitem repensar els nostres sistemes econòmics, polítics i socials.

Els governs locals, regionals i nacionals s’han de reinventar i trobar les noves maneres de col·laborar amb els ciutadans i el sector privat. Afectarà la manera com es relacionaran entre si, i també com es relacionaran els estats entre si.

 

Llegir més

Els governs han de treballar fort i prendre’s seriosament el que succeeix i succeirà, mentre ha d’haver una estreta col·laboració entre l’àmbit públic i el privat. Hem de vigilar que no es quedin els beneficis de la FIR un grup reduït de persones. Tota la societat s’ha de veure beneficiada.

També hem d’aprofitar per fer una societat més respectuosa amb totes les llengües, cultures i identitats diferents. Però el risc que vagi a pitjor també existeix. Depèn de les autoritats i dels que governen, en la manera com gestionin aquesta revolució. Prendre les decisions pensant amb l’interès de tothom, i no només un petit col·lectiu.

Al estar al principi d’aquesta revolució, tenim l’oportunitat d’influir en quin camí agafarà.

Cooperació i diàleg entre totes les parts, individus, empreses, governs, entitats locals, universitats, etc. (Schwab, 2016).

Oportunitats amb la quarta revolució industrial

 “El nou model que està sorgint no restarà tant en el treball assalariat sinó en el d’autònoms, independents, freelances…”, Raymond Torres, Director de investigació de la Organització Internacional del Treball (OIT).

 

El mercat laboral canvia, i nosaltres hem de canviar amb ell.

Generat tu els diners a través del teu talent. Veure més sortides laborals que el treball assalariat.

Pregunta, escolta, indaga, reflexiona. Positivisme, valentia i ment oberta amb les possibilitats del món actual i el que ve.

Projectes honestos, que millorin quelcom en la societat.

Falta positivisme en les oportunitats i reptes que tenim amb la quarta revolució industrial (FIR). Les oportunitats estan aquí, amb bilions de persones connectades, amb mòbils i dispositius i amb accés a tot tipus de coneixement des de qualsevol indret del món.

Encara hi ha 2 bilions de persones sense accés a Internet. Quan hi siguin, creixeran les oportunitats individuals i col·lectives, amb tot el món totalment interconnectat.

Gràcies a aquesta revolució també es crearan nous serveis, que provocaran nous negocis i noves ocupacions. Apareixeran moltes noves professions, i variants de les professions ja existents. Es valorarà i creixerà el treball creatiu i el que requereixi altes capacitats cognitives (Schwab, 2016).

Nosaltres decidim el nostre futur. Què volem ser d’aquí 5 anys?

Podem ajudar amb el nostre talent a qualsevol persona de qualsevol lloc. Amb el món actual interconnectat, tenim l’oportunitat de fer quelcom realment útil i bo per algú dels 7.000 milions de persones al món.

Serà una oportunitat fer un projecte honest, íntegre i vertader, que millori la societat. Ajudar a un target de persones, com poden ser projectes socials, culturals, ecològics. Per exemple, una bona oportunitat serà quelcom que sigui sostenible i respectuós amb el planeta.

 

Els treballs assalariats fa temps que han deixat de ser estables i és difícil que ho tornin a ser amb la quarta revolució industrial. Sense un mercat laboral estable, també és difícil que millorin els precaris sous i condicions actuals.

En canvi, si et dediques temps a tu mateix per descobrir el teu talent, l’enfoques en quelcom molt concret, el desenvolupes amb passió, esforç i treballant-ho eficientment, faràs el que t’agrada, viuràs del que t’agrada i aniràs millorant cada cop més perquè t’agrada el que fas. Potenciant el teu talent i creant tu les circumstàncies, amb ment oberta a qualsevol possibilitat. Podem rebre els diners d’un treball assalariat, com a autònom, freelance, treballant per algun projecte, etc.

També, la majoria de vegades potenciar el teu talent no requereix quasi cap tipus d’inversió econòmica, perquè depens de tu. Necessites invertir temps per a tu i per descobrir el teu talent, i més endavant, temps per desenvolupar-lo i vendre’l.

Per molts treballadors independents que només necessiten per treballar el seu talent, el seu portàtil i connexió WiFi, veuen en aquest tipus de treball el modus de vida perfecte, poden viure on vulguin i guanyar diners de la seva passió, amb la conseqüent satisfacció personal que comporta. Tenen absoluta llibertat i menys estrés, per tant, a la llarga, probablement també millor salut.

SOBRE MI

Sergi Castelló

 

Motivador

Empàtic

Pròxim

Positivista

Comunicatiu

Privacitat

  • Vaig estudiar Sociologia a la Universitat de Barcelona i després un Màster en Direcció de Recursos Humans a la Universitat Ramon Llull. He treballat durant 8 anys de Recursos Humans.
  • He desenvolupat aquest projecte per motivar a les persones a que es dediquin temps per descobrir el talent que tenen, que tothom té, i que el treballin amb passió i esforç.
  • Crec que potenciar el propi talent és el millor camí per adaptar-nos al nou entorn laboral que ve. També crec que aprofitant el talent individual de cadascú podrem evolucionar com a societat.
  • Et deixo unes reflexions per motivar-te, perquè et dediquis temps per a tu i per pensar en el teu talent.
  • Estic obert a col·laboracions i experiències que s’enfoquin a les persones i en el seu talent.

1 + 12 =

Envia un e-mail a info@motivadordeltalent.cat

O envia’m el formulari i em posaré en contacte amb tu el més aviat possible.

Pin It on Pinterest

Share This